La Casa Alegre de Sagrera

A finals del segle XIX, Mercè de Sagrera tenia cognom i tradició il·lustres, però no disposava de gran fortuna. La casa de la família, de la que ella n'era l'hereva es trobava força malmesa i necessitada d'una profunda reforma. És llavors quan es casa amb Francesc Alegre, que tenia nom i fortuna i estava vinculat a l'oligarquia local. L'any 1911, l'arquitecte municipal Melcior Vinyals s'encarrega de dur a terme una profunda reforma. És llavors quan la Casa Sagrera passa a ser la Casa Alegre de Sagrera.


De la reforma en resulta un edifici d'estil eclèctic amb elements modernistes. Aquests trets modernistes es fan palesos a la façana posterior i a l'interior de la casa. La façana principal, del Carrer de la Font Vella destaca per la seva austeritat; la seva única decoració en son les reixes de ferro forjat. Tot i que no esta documentat, es sospita que a l'interior de la planta baixa hi pogué intervenir en Josep Puig i Cadafalch, especialment a la tribuna de vidre i ferro forjat que dona a l'eixida posterior. Aquest fet, però,  no ha pogut estar mai verificat.

La planta baixa disposa d'un rebedor que distribueix l'accés. A una banda hi ha el quarto de reixa i el que fou el despatx d'en Francesc Alegre. A l'altre costat, el menjador de diari i les dependències del servei. Al front, el gran saló. Per a la burgesia de l'època les aparences eren un factor molt important; així, el quarto de reixa, feia la funció d'estança de les aparences en utilitzar-se d'aparador i relacions de cara a la gent del carrer.

El gran saló és l'estança més noble de la casa i es divideix en tres ambientes per unes columnes de marbre rosa. Annexat a aquest saló hi ha la tribuna envidriada; una preciosa galeria d'estructura metàl·lica amb vitralls pintats i emplomats amb vistes al pati i al jardí. A un costat del saló hi ha una gran escala de fusta de caoba que serveix d'accés a la planta superior. També a la planta baixa hi ha una gran sala inacabada que havia de servir de menjador per a les grans ocasions. Segons un projecte de l'any 1917, aquesta sala havia de ser d'estil neogòtic; només s'hi va construir una llar de foc decorativa i els tres finestrals que donen al pati interior.


A la planta superior hi trobarem diversos dormitoris que avui fan la funció de sales d'exposició del Museu de Terrassa. És aquí on podrem gaudir del lavabo original de la casa i de les estances no reformades de l'antiga Casa Sagrera. A l'exterior, el pati es situa entre les dues ales de la casa i es tanca amb una bella reixa de ferro forjat que el separa del jardí d'estil francès. El jardí només es pot visitar en un horari molt limitat i s'hi accedeix des del Carrer del Cardaire.

La casa ens permet avui en dia interpretar la forma de vida d'una família burgesa egarenca de principi del segle XX. És un clar exemple d'habitatge de la burgesia tèxtil de la ciutat.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.