Itinerari modernista a Sant Joan Despí

Fins a mitjan del segle XIX, la tartana o la diligència era l'únic mitjà de transport que unia Barcelona i Sant Joan Despí. Els camins solien estar en mal estat i no solien gaudir de gaire bona conservació. És normal, doncs, que el viatge fos cansat i que s'arribés a destinació una mica adolorit. Avui en dia les coses són molt diferents, tot va començar a canviar quan el tren va arribar a la vila.

Can Negre

Sant Joan Despí és a un pas de Barcelona, ben comunicat per ferrocarril gaudeix d'estació al bell mig de la població. Va ser gràcies a aquesta estació, que alguns barcelonins, especialment de la mitja burgesia, hi aixequessin les seves residències d'estiueig. Això va ser a les acaballes del segle XIX i principis del XX. Hem d'imaginar per aquells temps un paisatge ben diferent del d'avui en dia; llavors l'estació es trobava al mig d'una zona d'horts i vinyes.

Torre de la Creu
Possiblement fos amb aquest tren i en aquesta estació que en Josep Maria Jujol, arquitecte modernista de l'època i col·laborador d'Antoni Gaudí, posés els peus a la vila. El motiu, l'encàrrec de la seva tieta Josefa Romeu, d'edificar una casa a tocar de l'estació. L'única condició era que l'edifici havia de constar de dos habitatges que havien de ser per als seus fills. El resultat va ser un edifici emblemàtic de l'arquitecte, la Torre de la Creu que es va edificar entre els anys 1913 i 1916. Cal imaginar l'impacte d'aquell edifici, al costat de l'estació, en l'entorn agrícola de l'època. La seva forma, consistent en cinc cilindres de diferents alçades coberts per les seves respectives cúpules, va fer que es es conegués popularment com la torre dels ous.

Can Negre
Encara no havia acabat la construcció de la Torre de la Creu, que en Pere Negre, advocat barceloní i propietari d'una masia a la vila n'hi va encarregar la reforma. La masia datava del segle XVII i es va seguir dedicant a la pagesia en els anys següents, fonamentalment al vi i la vinya. Com que el propietari no volia veure minvada la seva economia va decidir pagar la reforma amb els beneficis del raïm, fet que va fer que aquesta es realitzés per etapes entre els anys 1915  i 1930. La façana va esdevenir un retaule dedicat a la Mare de Déu i en la decoració interior, Jujol va abocar-hi tota la seva imaginació pictòrica. Avui en dia, Can Negre ha esdevingut un dels símbols de Sant Joan Despí.

Casa Serra-Xaus
Al carrer Jacint Verdaguer hi trobem tres cases alineades on hi va treballar en Jujol. Una d'elles és  la Casa Rovira (1926) on en Jujol només va dissenyar-ne la façana, dedicada a Sant Antoni Abat. Els altres dos edificis van ser de nova construcció: La Casa Serra-Xaus (1921), que és l'edifici de formes més modernes dins de la seva obra a la vila, i la Torre Jujol (1932), que va construir-se com a habitatge per a ell mateix. La darrera intervenció de Jujol a la vila, en va ser la restauració de l'església parroquial (1944) després de la guerra civil.

Avui en dia podem gaudir d'un llegat molt important de l'arquitecte Josep Maria Jujol i el podem conèixer a través de l'itinerari Jujol que organitza el Centre Jujol de Sant Joan Despí. Gràcies a aquest itinerari guiat, podem conèixer la imaginació de l'arquitecte aplicada a l'art del reciclatge, el color, el ferro forjat, les arts i la religió.

2 comentaris:

  1. Avui en dia Can Negre és la seu de l'Escola Mpal d'Art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Cristina per ampliar-nos la informació.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.