Descobrint Sant Joan de les Abadesses

Ja fa molts dies que varem anar a Sant Joan de les Abadesses en una trobada bloguera organitzada per l’Adriana, de Sugar Palace, i l’Álvaro, de Bits de Sabor. La nostra va ser una visita ràpida, que varem gaudir molt i que ens va deixar amb ganes de tornar-hi, cosa que espero poder fer aviat. I aquest cop sí, aquest cop avisaré als amics de la zona que em van renyar per no dir-los que hi havia estat.

Tot i que la visita no incloïa acostar-nos al pont vell, és impossible arribar a la vila sense veure'l. Es tracta d'un preciós pont gòtic que es va construir sobre la base d'un anterior, romànic. I és  que a Sant Joan de les Abadesses, l'any 1428 va patir un fort terratrèmol que va fer grans danys a la vila. El pont que veiem avui en dia és una fidel reconstrucció de l'any 1976, ja que l'original va ser dinamitat a finals de la Guerra Civil.


La nostra visita es va centrar en el conjunt que formen el Palau de l'Abadia i el Monestir. Dos elements molt destacables que són la base de la història de Sant Joan que varem conèixer molt bé gràcies a una visita guiada molt interessant. Els dos conjunts han  evolucionat durant la història i han patit canvis i reformes; l'aspecte que mostren avui en dia és gràcies a les restauracions que s'hi van efectuar durant el segle XX.

El Palau de l'Abadia és el resultat d'un seguit de reformes, construccions i usos diversos. Les reformes comencen al segle XIV, però és al segle següent quan s'hi construeix el petit claustre i s'ennobleix l'edifici amb altres elements gòtics. La decadència comença quan desapareix la figura de l'abat i s'accentua a patir de la desamortització de 1835. Des de llavors, l'edifici va tenir nombrosos usos com escola, seu de l'ajuntament, presó o caserna. L'edifici, molt ben recuperat, acull avui l'oficina de turisme i el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau; us aconsello que no us el perdeu.


El Monestir és tota una barreja d'estils que s'han anat adaptant a les tendències artístiques de cada moment. L'església fou consagrada a mitjans del segle XII, motiu per el qual presenta els trets característics del romànic. El claustre del monestir és d'estil gòtic (s.XV) i en el seu moment tenia un pou al mig; un pou tapat per supersticions relacionades amb el Comte Arnau. També hi trobem un edifici adossat d'estil renaixentista, i la capella de la Mare de Déu dels Dolors, amb una cúpula d'estil barroc. De l'interior de l'església destaquem el conjunt escultòric del Santíssim Misteri, d'estil romànic, i l'únic del seu tipus que es conserva in situ a tot Catalunya.


Després de la visita al conjunt varem fer una passejada per la vila i els seus voltants per conèixer la seva vessant més gastronòmica: formatgeries, forns, botigues o carnisseries ens oferien un ventall de productes de qualitat i proximitat que va ser un plaer de tastar.

El dinar va ser a La Barricona, a Ripoll. Un restaurant situat en una antiga masia i que ofereix un espai rústic i acollidor. Aposten per productes de proximitat i els seus menús setmanals depenen del mercat, de la temporada i dels productors locals. La Barricona és un projecte cooperatiu; la seva aposta per l'autogestió del treball i la sobirania alimentària son la clau del seu èxit. Ells es defineixen com a traficants de menjars i, cal dir-ho, d'això en saben. Una opció excel·lent si voleu menjar bé amb un servei molt agradable.


Va ser una jornada molt completa que cal agrair als organitzadors i col·laboradors que la van fer possible. Van saber deixar-nos amb ganes de tornar a Sant Joan de las Abadesses i a gaudir del Ripollès.

2 comentaris:

  1. Molt bon relat Jordi!! 👏🏻👏🏻 Va ser una sortida molt completa descobrint llocs amb molta història i com no sense oblidar-nos de la gastronomia local. Aquesta sortida ens ha deixat a tots amb ganes de repetir 😃😃😃👏🏻👏🏻👏🏻 Felicitats als organitzadors 🔝👍🏻👏🏻👏🏻

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xavi. Realment ens ha deixat moltes ganes de tornar-hi. Haurem d'anar reservant agenda.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.