La Presó Model de Barcelona


El dia 8 de juny d'enguany la Presó Model de Barcelona va passar a la història. Des del 9 de juny de 1904, ara fa 113 anys, les cel·les de La Model han anat associades a la història de la ciutat. Amb motiu del tancament de la presó, i abans de cedir l'edifici a la ciutat, el Departament de Justícia ha organitzat unes jornades de visita al centre, però les entrades (gratuïtes) van quedar exhaurides des de ben aviat. Jo vaig tenir la sort de poder-hi anar els primers dies.

Entrar a la model et fa entendre com era aquest centre. La sort de poder parlar amb algunes persones que hi han treballat, i amb algunes altres que hi han estat internats, va fer que la meva visita fos molt més entenedora. Això sí, cal donar-los conversa, sinó ens quedarem només amb l’arquitectura de l’edifici que, tot i ser interessant, no aporta cap valor especial fora de la curiositat.

El primer lloc on se'ns permet estar mentre esperem el nostre torn, és el pati exterior i la sala d'espera, allà on calia dirigir-se per demanar visita o concertar un vis-a-vis amb algun pres que hi tingués dret. Una sala d'espera com tantes, on l'única diferencia és l'existència d'una porta reixada que permet accedir als locutoris. Allà pres i visitant quedaven separats per vidres i barrots.

Barrots d’acer, aquest és l’element que domina l’edifici. Barrots a les finestres, a les portes, als passadissos; barrots al menjador, a les sales de visita i a cada una de les cel·les; barrots per entrar i per sortir. Només per entrar a la zona on s’allotjaven els presos hem de passar tres cancells separats entre ells amb portes de barrots, quatre en total, que no s’obren fins que no s’ha tancat l’anterior. Imaginar la situació d’un pres preventiu entrant aquí per primer cop és molt angoixant.

L’edifici te forma d’estrella, amb un panòptic central que te visibilitat sobre les sis galeries que s’estenen des d’aquest punt. Cada una de les galeries allotjava presos de característiques diferents, des de la que allotjava als preventius, fins a la que que recloïa als presos reincidents i multireincidents. La distribució i ús de les galeries, però, ha anat variant al llarg dels anys. Cada una de les galeries era autònoma de la resta, es podia aïllar, i tenia tots els serveis com ara biblioteca, bugaderia o perruqueria.


En total hi ha 800 cel·les, i aquesta era la capacitat real d’un centre que va ser dissenyat com a model d’un nou sistema penitenciari, i d’aquí el nom de Presó Model. Inicialment les cel·les havien de ser individuals, però rarament van ser-ho. En els moments de més ocupació, en acabar la Guerra Civil l’any 1939, s’hi van arribar a tancar a 12.745 persones. Això és multiplicar per 16 la capacitat de la presó.

Recordem que tot i que l'edifici es troba avui al bell mig de la ciutat, en el seu moment es va edificar en uns terrenys molt als afores. Ha estat la ciutat que amb el pas dels anys ha anat creixent al seu voltant. El centre era, en si mateix, una petita ciutat on hi havia patí, escola, teatre, gimnàs, jardí i altres serveis de primera necessitat com cuina, menjador, forn de pa o recollida de brossa.


Però el que fa més especial aquest lloc, no és l’edifici, sinó la història de la gent, de les persones que hi han estat tancades, moltes d’elles de forma injusta. En una exposició que veiem durant la visita se’ns recorda que durant molts anys la presó va allotjar tota mena de presos polítics com Lluís Companys, Salvador Seguí (el noi del sucre), els 113 de l’Assemblea de Catalunya (entre els que hi havia algun familiar meu), Lluís M. Xirinacs, La Gilda (Empresonat per la seva condició d’homosexual), Helios Gomez, Josep Fortuny, i tants i tants d’altres.

Però de tot el que es fa present mentre visitem La Model, el més esgarrifós de tot és el cas de Salvador Puig Antich, que va ser condemnat a pena de mort en un consell de guerra que no va tenir les més mínimes garanties jurídiques. Salvador Puig Antic va ser executat a garrot vil el dia 2 de març de 1974 a les 9:40 hores i va morir després de 20 minuts de patiment i agonia. Va tenir el trist honor de ser l’ultim pres executat a garrot vil a l’Estat Espanyol.


La visita i les converses mantingudes fan present que, si bé es necessària l’existència d’un sistema penitenciari, també cal que aquest sigui just i que la seva finalitat última sigui la reinserció social dels presos. Hi ha persones que han de ser apartades temporalment de la societat, però el nostre esforç ha de centrar-se en fer cada dia una societat millor.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.