Palau Baró de Quadras

El Palau Baró de Quadres és una casa modernista de Barcelona situada a l’Avinguda Diagonal. Com moltes altres cases modernistes, es tracta de la remodelació d’una construcció anterior de la mà de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. L’encàrrec li va fer Manuel Quadras i Feliu, primer Baró de Quadras, títol que va ser una concessió de la reina regent l’any 1900 i es va fonamentar en una antiga senyoria situada en una masia de Maçanes (La Selva), que datava de l’any 1378.


La relació entre el Baró de Quadras i Puig i Cadafalch justament es va iniciar amb la remodelació d’aquell antic castell de Maçanes. Satisfet amb el resultat li va encarregar la
reforma de la casa que uns anys abans la família havia comprat al carrer Rosselló de Barcelona i que connectava, per la part del darrera, amb l’avinguda diagonal, on hi havia un pati sense edificar.

La reforma es va realitzar entre els anys 1903 i 1906, si bé ja es van dibuixar els primers plànols l’any 1902. De la casa anterior, amb façana al carrer Rosselló, en Puig i Cadafalch en va aprofitar només els elements estructurals. L’edifici va seguir l’estructura de l’època, reservant la planta principal pels propietaris i la resta de pisos per a llogaters, amb entrades i escales separades. Així, el resultat va ser una casa amb dues façanes ben diferents, la principal a l’Avinguda Diagonal, i la dels llogaters al carrer Rosselló.


Amb la nova entrada, es por considerar que va ser una de les primeres cases que es van construir a la Diagonal. De la façana té una barreja de diferents estils i en destaca l’amplia tribuna envidrada. A banda de la façana, el que millor es conserva de la casa és el vestíbul de l’escala noble i alguns detalls a les estances interiors. L’escala dels llogaters ha desaparegut i altres elements també van desapareixer o varen patir reformes importants abans l’edifici no fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

La construcció parteix d’un bonic pati interior, decorat amb ceràmica i amb una font central, des del que s’accedeix a la planta noble. Les habitacions sense finestres a la façana reben llum i ventilació a través d’aquest patí. L’habitatge dels propietaris també segueix l’estructura clàssica del modernisme, amb una zona pública a la part del davant, on es rebien les visites, i una altra de privada reservada exclusivament a la família, a la part del darrera.

El saló públic destaca per les seves columnes de marbre, la gran galeria amb uns preciosos Vitralls Tiffany, el parquet de marqueteria i els esgrafiats florals de les parets. Del menjador destaca la gran llar de foc entre dues columnes de marbre amb curiosos capitells i un gran escut de la família al bell mig de la xemeneia. Com a dada curiosa, la casa va disposar d’una de les primeres cambres de bany de la ciutat tal i com les concebem avui en dia: amb lavabo, banyera, dutxa, tocador i un inodor de fusta. Dissortadament el bany va desapareixer completament en una de les moltes reformes.
El palau va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1972 i s’hi va instal·lar el Museu de la Música a principis dels anys 80. Va ser llavors quan va desapareixer la cuina de la planta baixa.L’any 2003 esdevé la seu de la Casa Àsia i torna a patir reformes que fan desapareixer més elements de l’interior. Actualment és la seu de l’Institut Ramon Llull.

La casa es pot visitar cada dimecres al matí, i també en dates concertades per a grups amb reserva prèvia.


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.